Nom comú: Bacallà comú | Nom científic: Gadus morhua 

Descripció: El bacallà és un peix blanc d’aigua salada, de l'ordre dels gadiformes i, de la família dels gàdids. De cos allargat verdós, groguenc, grisenc o vermellenc, normalment marró, sobretot en els exemplars joves; i amb una línia lateral definida, amb una inflexió clara. Ventre blanc tacat. El seu cap i la seva boca són grans mentre que el seus ulls són petits. Té tres aletes dorsals, dues d'anals i una cua no bifurcada. Les aletes dorsals i anals són arrodonides, i les ventrals no arriben a l'anus. És un dels peixos blancs més consumits en el nostre país. De textura fina i delicada, es caracteritza per la seva versatilitat a la cuina ja que ens ofereix una àmplia varietat de possibilitats i es pot consumir tant fresc, com congelat, sec i dessalat. Es pot preparar en truita, amanides, potatges, croquetes, salpicons, arròs, confitat, fregit, rostit, en tempura, en guisats tradicionals com al pil-pil...

Entorn: Habita a aigües fredes i profundes del nord de l'Atlàntic, del mar del Nord i del mar Bàltic.

Mesos de captura preferent: Gener, febrer, marc, abril, maig.

Ormeig de pesca: El bacallà es pesca mitjançant l'art d’arrossegament, d'encerclament (si el fons és uniforme), de palangre (si els peixos es mantenen a prop de la superfície o si el fons és irregular), i amb xarxes de deriva de fons. L'art d'arrossegament és un art d'encalç en forma d'embut que, arrossegat pel fons del mar, captura tots els animals que troba al pas i els reté a la part final. L'art d'encerclament consisteix a envoltar una mola de peix amb una xarxa. El palangre és aquell ormeig format per un cordill llarg, del qual penja una rastellera de ramificacions de cordill més prim anomenades braçolades que van proveïdes d'hams.

Informació nutricional: Per cada 100 g de bacallà hi trobem 7 g de greixos, 17,8 g de proteïna i 90 kcal.

D'interès: El bacallà és molt consumit per la Quaresma, que acaba precisament el darrer diumenge de Setmana Santa -Diumenge de Resurrecció-. La Quaresma comença el dimecres de cendra, que té lloc 40 dies abans de que comenci la Setmana Santa. En aquest període, els creients (i per tradició i arrelament de costums, una part de la població no tant creient) apliquen el dejuni, consistent en no menjar carn els divendres, fet d’on ve que, sobretot en poblacions d’interior, es fes popular el consum de bacallà salat (per falta de fresc i per la seva facilitat de conservació). Avui en dia, que el peix fresc arriba més a tot arreu, ja no hi ha tanta necessitat de consumir-ne el salat, però la tra- dició es conserva en part i fa que el seu consum, ja sigui fresc o salat, sigui el més habitual.