El lluç

 autor: friman

Nom comú: Lluç | Nom científic: Merluccius merluccius

Descripció: El cos és allargat i esvelt, amb el cap gran, arribant a fer entre 80 i 130 cm de longitud. La part superior del cap és plana, amb una cresta que li sobresurt en forma de V. La seva boca és gran i plena de dents, tenint la mandíbula inferior lleugerament més gran que la superior. S’ha de vigilar amb les seves dents al manipular-lo, ja que es poden clavar amb facilitat. És de color grisós amb tonalitats marronoses o blavoses al dors i platejades als costats i al ventre. Les aletes són clara- ment visibles i un xic transparents. És un peix que no s’acosta gaire a la costa i que s’alimenta bàsicament de crustacis i d’altres peixos.

Entorn: Habita sobretot al mar Mediterrani i a l’oceà Atlàntic. És un peix que es pot capturar durant tot l’any.

Tipus de lluç:

  • Lluç europeu

  • Lluç de cua

  • Lluç austral

  • Lluç comú

  • Lluç negre

  • Lluç xilè

Mesos de captura: tot l'any.

Ormeig de pesca: Es pesca mitjançant l’art d’arrossegament i el palangre. L’arrossegament és un art d’encalç en forma d’embut que, arrossegat pel fons del mar, captura tots els animals que troba al pas i els reté a la part nal. El palangre és aquell ormeig format per un cordill llarg, del qual penja una rastellera de rami cacions de cordill més prim anomenades braçolades que van proveïdes d’hams.

Informació nutricional: El lluç és un peix blanc que no hauria de faltar a la nostra dieta. Destaca sobretot pel seu alt contingut en proteïnes, trobant 17,10 grams de proteï- nes per cada 100 grams. 100 grams de lluç també conte- nen 1,60 grams de grasses i 83,67 quilocalories.

D'interès: Pot ser considerada com l’espècie més popular dels nostres mercats, cuines i taules. Així doncs, podem anomenar el lluç com el rei del mar. Es tracta d’un peix que agrada tant a les persones que ha permès que es desenvolupés una intensa activitat comercial.