El musclo del Mediterrani

 autor: friman

Nom comú: Musclo del Mediterrani | Nom científic:Mytilus galloprovincialis

El musclo del Mediterrani és l’espècie pròpia del mar Mediterrani. És més petit i més ample que el musclo comú, però moltes vegades resulta difícil distingir una espècie de l’altra. És un mol·lusc bivalve amb una closca oval o semitriangular que té la zona propera a l’àpex corbada. La seva mida oscil·la entre els 5-10 centímetres de llarg. La seva coloració és negra brillant i presenta el mantell de color groc o violeta. La superfície és generalment llisa encara que pot tenir algunes estries fines de forma concèntrica. S’alimenta per la filtració d’aigua, capturant les partícules alimentàries al seu interior. Normalment aquestes partícules són de fitoplàncton, zooplàncton i de matèria orgànica en descomposició.

Habitat: Viu a zones de marea d’escassa profunditat sobre substrats de tota mena: en naturals, el que no arribem a consumir, i en artificials, el que és criat i consumim. Prefereix viure en  indrets amb matèria orgànica en suspensió. Els musclos del Mediterrani s’adhereixen als substrats gràcies a uns filaments que s’endureixen dins de l’aigua i permeten la fixació a les roques o altres superfícies. Aquesta estructura filamentosa s’anomena bisu.

Entorn: Es troba al nord del mar Mediterrani. La millor època per a capturar-lo són els mesos de juny i juliol

Ormeig de pesca: La mitilicultura és l’especialització de l’aqüicultura que es dedica a la cria del musclo. Es cultiven en unes estructures que s’anomenen batees o muscleres, que són una sèrie de pals verticals i horitzontals que fan d’estructura fixa, i d’allà pengen les cordes que aguanten una xarxa en la que hi ha les llavors del musclo que aniran creixent.

D'interès: El musclo del Mediterrani és l’espècie més abundant i quasi única a les nostres costes. Les estrelles de mar i alguns cargols de mar són els pitjors enemics dels mol·luscs. El musclo és molt apreciat en gastronomia.